Freixenet, bombolles d’espanyolisme

victoralexandre“Els imperis, per sobreviure, necessiten mantenir un règim d’esclavatge que engreixi les seves panxes i ornamenti els seus palaus”
Víctor Alexandre

L’entrada en política de la marca Freixenet ha estat molt aplaudida per la caverna espanyola. Freixenet ha decidit que el seu tradicional anunci de Nadal sigui enguany un espot al servei del nacionalisme espanyol per tal que la catalanofòbia no li afecti les vendes en aquell país. El president de l’empresa, José Luis Bonet, sap que la cultura del vi a Catalunya, que ha augmentat moltíssim, va en detriment del seu producte, que és francament mediocre, ja que els catalans són cada cop més selectius i troben força xaró aparèixer en una celebració amb una ampolla de Freixenet sota el braç en comptes de fer-ho amb una marca de qualitat.
Una cosa que no diuen les bombolles d’espanyolisme de l’anunci televisiu ni les etiquetes de les ampolles de Freixenet és que l’imperi cavista de què es vanten és el fruit de l’explotació ferotge i sagnant que l’empresa exerceix sobre la pagesia pagant uns pocs cèntims d’euro –cèntims en el sentit literal– per quilo de raïm tot i saber que el preu mínimament digne, com passa a França, estaria entre vint o vint-i-cinc vegades per sobre. Això, a més, té uns repercussions nefastes per al sector, ja que el contamina rebaixant-ne la qualitat i causa un greu perjudici als petits productors. Per entendre’ns, Freixenet és un depredador que degrada la marca Catalunya associant-la a un producte escumós de poc nivell, cosa que en el nou Estat independent haurà de ser tallada de soca-rel en benefici del país i de la gent que treballa la terra.

Llegeix tot l’article : http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/12/freixenet_bombolles_d_espanyolisme_105216.php

imatge

El camí cap a la independència després del 9N

ancedebat

Núria Picas: ‘Amb la independència podria córrer pels colors que sento’

Kilian-Jornet-Nuria-Picas-esteladaLa corredora manresana Núria Picas, campiona d’Ultra Trail i amb un grapat d’ors al medaller, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb i que reproduïm en català.

Per a què voleu la independència de Catalunya?
―Perquè tenim una cultura i una identitat pròpia i ens sentim catalans i no pas espanyols. No necessitem formar part d’Espanya per a sobreviure. Sóc independentista de tota la vida, fa molt de temps que ho he vist clar. De fet, a casa meva sempre ho hem tingut clar: els meus avis van patir la guerra i durant molts anys els va privar fins i tot de parlar la seva llengua. Una de les meves àvies va poder estudiar català durant la República, però la resta no. Jo no hi entenc, en política, estrictament parlant, però tinc la sensació que és molt millor que des d’aquí puguem gestionar els nostres recursos que no pas haver de perdre temps i diners passant per Madrid. Som un país amb una gran projecció econòmica. Per mi, amb la independència tot canviaria molt: podria córrer pels colors que sento. Lluitaria defensant el país que m’estimo. Seria molt millor que no pas haver de lluir uns colors que per mi no representen res. Actualment ja he renunciat a la selecció espanyola i a causa d’això si es disputa un mundial potser no tindré ni l’oportunitat de córrer-hi.
Què pot aportar una Catalunya independent al món?
―Tenim grans figures esportives, som una potència mundial, i la independència encara ens afavoriria més. No tan sols en curses de muntanya sinó també en futbol, motociclisme, piscina sincronitzada, hoquei, handbol, natació…

Calma, reflexió i consens

sellaresjerc

Miquel Sellarès
Periodista

Catalunya es troba en el seu moment més àlgid i històric dels seus darrers 300 anys i és lògic que hi hagi sentiments, il·lusions i fins i tot nerviosisme. Però cal que, entre els sobiranistes, i entre tots els qui volen la independència nacional de Catalunya, hi hagi cohesió, que no vol dir subordinació.

Ningú no està per sobre de ningú, i si hi ha algú que té l’autoritat moral i fins i tot política per a cridar l’ordre a l’actuació dels polítics és la majoria social que ha fet possible l’actual situació. I aquesta majoria actua amb més seny i responsabilitat que no pas els aparells dels partits polítics.
En les últimes hores, després de la conferència d’Oriol Junqueras, s’ha produït certa crispació a l’establishment de la Generalitat i de CDC –i una part d’Unió. Crispació centrada en el discurs de Junqueras.
És possible que el passat 2D Junqueras no fes el seu millor discurs. Però el seu missatge mereix ser escoltat. No tot és tan simple i fàcil com un projecte dissenyat per una sola persona, encara que sigui el President de la Generalitat, tot i el gran respecte i valentia que ens va merèixer aquest acte èpic del President el passat 25N.
A Catalunya tenim dues experiències anteriors: el Quebec i Escòcia, experiències en les quals l’independentisme es va basar en un sol partit i en un sol programa. I els resultats, tots els coneixem.
Llegeix tot l’article de Tribuna.cat : http://www.tribuna.cat/opinio//calma-reflexio-i-consens-04-12-2014.html

El mandat democràtic per la independència, segons experts en política internacional

mandatdemocraticMartí Anglada, Vicenç Lozano, Raül Romeva, Ramon Tremosa, Xavier Solano i Martí Estruch analitzen les fórmules electorals i la validesa que poden tenir per al reconeixement internacional.

En el debat entorn de les eleccions avançades sobre la independència de Catalunya, un dels punts centrals és la manera com la comunitat internacional n’interpretarà els resultats. El president Artur Mas va explicar que els estats exigien un resultat molt clar per a considerar bo el mandat democràtic i que això exigia una llista unitària que obtingués la majoria absoluta. Per contra, els defensors de les llistes separades consideren que hi ha recursos alternatius per a fer visible la majoria independentista: una part del nom compartit, un punt comú al programa, etc.
Hem parlat amb partidaris de totes dues teories. Són catalans que viuen en contacte amb representants polítics de països europeus que ens han explicat com veuen aquest debat i què els diuen quan parlen del procés d’independència de Catalunya. Són Martí Anglada, periodista internacional i delegat de la Generalitat a França i Suïssa; Martí Estruch, ex-delegat de la Generalitat a Alemanya en l’època del govern tripartit; Vicenç Lozano, periodista internacional i corresponsal a Itàlia i al Vaticà; Raül Romeva, ex-eurodiputat d’ICV i doctor en relacions internacionals; Xavier Solano, assessor de l’SNP al parlament britànic i ex-delegat de la Generalitat al Regne Unit en l’època del tripartit; i Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU i economista.
Llegeix tot l’article de Vilaweb

A qui es va dirigir Oriol Junqueras?

noupaisTribuna.cat
El Palau de Congressos de Catalunya, ple de gom a gom, va esperar ahir la resposta d’Oriol Junqueras al discurs presidencial i èpic d’Artur Mas. Tots els militants d’ERC, la societat civil, els representants polítics i la premsa ho esperaven. Però Junqueras, amb el seu estil propi i didàctic, va optar ahir per fer quelcom diferent: una reflexió sobre la Catalunya real que de vegades la classe política i una part de la societat no contemplem. Això va descolocar una part de l’auditori ahir, i no sabem si també va descol·locar Artur Mas i els representants de CDC.

Oriol Junqueras és el líder d’ERC però no deixa de ser, també, l’alcalde d’una població del cinturó industrial de Barcelona, un alcalde al qual han votat persones de substrats polítics i socials molt diferents als de l’independentisme clàssic. I Junqueras, en el seu pensament i en la seva acció, intenta de fa anys radiografiar, conèixer i sensibilitzar-se amb una Catalunya que no surt als diaris. Una Catalunya que viu fora de la bombolla del catalanisme, de la seva cultura i dels seus mitjans de comunicació.
I Junqueras i el nucli ideològic d’ERC creuen que sols arribarem a la independència si aconseguim traspassar la nostra pròpia “bombolla” nacional. Per això, sense papers, sense guió, i amb un gran nombre d’anècdotes, Oriol Junqueras va intentar explicar quin país tenim, i no quin país volem: les situacions socials complexes, difícils, les diferents cultures i llengües… I alhora va aportar una reflexió colpidora: ¿com serà la Catalunya del 2080? Tot plegat va sorprendre a una part de l’audiència.
Continua llegint!

Sergi López: ‘Si fóssim independents podríem proposar al món alternatives al model de pensament únic’

sergilopezVilaWeb inicia avui la publicació d’una nova sèrie on personatges coneguts del país expliquen perquè volen la independència i què pot aportar una Catalunya independent al món. La sèrie es publica en català i en anglès. El primer entrevistat és l’actor Sergi López.

Per què i per a què voleu la independència?
—Em sembla l’estat natural de qualsevol poble. Em sembla que és ben senzill. És legítim que qualsevol poble que no sigui independent desitgi, somniï i lluiti per tenir una relació de tu a tu amb la resta de pobles del món. En el cas de Catalunya, la independència és necessària perquè deixi de ser subordinada. Personalment, sóc independentista des que tinc consciència de l’existència del poble català, perquè crec que tenim el dret de decidir cap on volem avançar i de quina manera.
Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—A partir del moment que tinguem una certa normalitat com a país suposo que podrem aportar la nostra pròpia visió del món. Si fóssim estat hauríem de redactar una constitució i seria una oportunitat única de llançar un missatge al món que blindés la lluita contra la injustícia social. De cara a la resta del món podríem tenir una constitució contemporània i molt trencadora que defensés allò que és públic per sobre d’allò que és privat. Seria molt valent que el text defensés els més febles.
A l’àmbit cultural, cal tenir present la lluita que hi ha a tot el planeta contra el model imperialista, d’homogeneïtzació i globalització. Penso que com més petits són els països i més eines tinguin per a autogovernar-se, més fàcil és de no deixar-se engolir. Cada país té la seva visió, però com que seríem un país petit podríem proposar més fàcilment alternatives al model de pensament únic.

Vídeo

Abril 74 – Cantabile