Rajoy necessita el conflicte

Capdevila, GermàÈl Punt Avui : Germà Capdevila

Preparem-nos. L’etapa final del procés serà conflictiva, dura i amarga. Rajoy i els estrategues del PP han decidit que el cas català és exactament el que necessiten per salvar els mobles i tenir alguna opció de mantenir-se en el poder. La història en va plena, d’exemples de governants que aprofiten, atien o fins i tot creen un conflicte per aprofitar-se’n políticament. Ho van intentar els militars argentins amb les Malvines i ho va aprofitar Margaret Thatcher, el 1982. Un segle abans, quan el general Prim va oferir el tron espanyol al príncep Carles-Antoni de la casa Hohenzollern, Bismarck va arribar a canviar la puntuació d’un telegrama sobre l’afer, entre el rei de Prússia i ell mateix, per exaltar els francesos i fer que iniciessin la guerra francoprussiana.
Rajoy no se’n surt en el pla econòmic i la corrupció està posant fi al seu crèdit polític. L’única carta per jugar és atiar el conflicte i unir el nacionalisme espanyol de tots els colors en la batalla de Catalunya. L’única oportunitat de conservar el poder és aconseguir i exhibir una derrota definitiva de Catalunya. Per això les querelles. Per això Rajoy vindrà a Barcelona amb un bidó de benzina i sense cap intenció de reunir-se amb el president Mas. Preparem-nos per a un conflicte intens, però fem-ho amb la certesa de tenir moltes possibilitats d’èxit. Sortosament, en aquesta Europa del segle XXI, no hi ha lloc per a la violència o les solucions militars. Amb la democràcia a la mà, i amb tenacitat, guanyarem.

O #LlistadePaís o no guanyarem la independència

llistadepaisL’enquesta d’El Periódico confirma que Podemos(16/17) trenca també a Catalunya el mapa polític, per primer cop en molts mesos CiU(32/34) i ERC(31/33) no sumen majoria absoluta, o llista de país o el procés restarà aturat.
directe.cat
La llista de país en circumstàncies extraordinàries suma molt més que les llistes separades, garanteix ampliament la majoria absoluta
.
Ho confirma l’enquesta de GESOP, si els actuals dirigents polítics que han liderat fins ara el procés, Mas i Junqueras no veuen que per separat corren un alt rics de trencar el procés, es que ho tenim tot molt perdut, per un cop i sense que serveixi de precedent, la llista de país suma més i bastant més que CiU i ERC per separat.
L’ANC, Òmnium i la veritable societat civil tenen l’obligació de forçar una llista unitària de país, han de sortir i dir-ho ben fort i ben alt, avui la llista de país suma, per separat resta.
Sabem que les dues entitats reben moltes pressions tant de CiU com d’ERC, però ara han d’escoltar la gent, als que han omplert els 11 de setembre, als que  han contribuït a omplir les urnes el 9N i als que les han omplert. Ara no és l’hora de les  estructures de partit, ara toca escoltar a la gent i el clam és clar:  unitat, llista de país i a per totes, full de ruta i calendari, i qui no compleixi fora.
Podemos amenaça el procés molt seriosament, tant sols units podrem guanyar el populisme/lerrouxisme 
No és baladí el resultat que l’enquesta dona al moviment de Pablo Iglesias, el seu moviment trenca l’actual model polític, veurem si l’enquesta no força una entrada d’ICV-EUiA a Podemos, al contrari, amb aquests resultats,  Herrera no arriba a les municipals, de moment el líder eco-socialista ja ha diluït el partit dins Guanyem cara les municipals.
La CUP malgrat la bona feina pateix el tsunami de Pablo Iglesias
L’error de no presentar-se a les eleccions europees i un excessiu “peixet” als moviment populistes de Podemos i Guanyem els pot comportar un creixement molt més ajustat, o explica bé el seu treball o el populisme de Podemos i Guanyem els pot desmembrar, tenen que fer un esforç més gran per explicar encara millor la feina que han fet i fan.

La hisenda pròpia, el principal desafiament del procés constituent

Agencia_Tributaria_CatalunyaLa campanya de la renda de la primavera pot ser un nou moment per a la desobediència civil.
Tal com avancen les coses, la hipòtesi més plausible en l’evolució del procés sobiranista és la d’eleccions avançades a principi de 2015 –gener o febrer. Si la victòria se l’enduen els partits que proposin de proclamar la independència –ja sigui en una candidatura conjunta o bo i separats–, la conseqüència més lògica del mandat obtingut serà la formació d’un govern fort per a gestionar els mesos més delicats i durs de la transició nacional. Caldrà completar estructures d’estat, crear-ne de noves i preparar el terreny de la proclamació tant si l’estat espanyol s’avé a negociar com si s’entesta a no col·laborar. Una d’aquestes estructures d’estat imprescindibles serà la hisenda pròpia (el sistema tributari i fiscal del futur estat català) i el calendari farà que aquest període de transició s’escaigui amb la campanya de la renda de la primavera vinent.
És amb aquest enfocament que el professor Carles Boix (Universitat de Princeton, EUA) exposava la possibilitat de reproduir ‘l’estratègia de desobediència civil del 9-N per part de dos milions i mig de ciutadans a la campanya de la renda’. Boix, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, demanava una candidatura unitària tutelada, si era necessari, per la societat civil (Òmnium i ANC), i amb un programa ‘relativament flexible en la seva execució’ inspirat en la proposta: declaració d’independència seguida d’un temps de negociació amb una data límit fins a la proclamació (tal com va indicar el CATN en l’informe sobre el procés constituent).
Continua llegint!

L’ANC es reserva la possibilitat d’actuar si la querella pel 9-N tira endavant

forcadellmesimesL’entitat considera que és ‘un atac de l’estat espanyol a l’autogovern i les llibertats democràtiques de Catalunya’

L’Assemblea Nacional Catalana s’ha pronunciat sobre la decisió del fiscal general de l’estat espanyol de presentar una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau. L’entitat denuncia que es tracta d’un ‘atac de l’estat espanyol a l’autogovern i les llibertats democràtiques de Catalunya’ i manifesta solidaritat cap als tres membres del govern català. En aquest sentit, apunta que pot actuar ‘en defensa dels representants legítims de Catalunya’ si la querella tira endavant.
Heu ací el comunicat íntegre de l’ANC:
‘Davant la decisió del fiscal general de l’Estat de presentar una querella contra el President del Govern, Artur Mas, la Vicepresidenta Joana Ortega, i la Consellera Núria Rigau, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) vol:
-Denunciar l’enèsim atac de l’Estat espanyol a l’autogovern i a les llibertats democràtiques a Catalunya, en aquest cas intentant reprimir per la via judicial els representants legítims dels catalans i les catalanes.
Continua llegint!

El pal i la pastanaga.

http://www.ara.cat/arabassas/obertura/Leditorial-dAntoni-Bassas-general-pastanga_3_1251504840.html

9N – Hem votat, hem guanyat.

Espanya paga a Florentino Pérez 1.350MEUR, però no paga a Catalunya

aznar-florentinoL’empresa concessionària del magatzem de gas va rebre la compensació el passat dimarts 11 de novembre. Rafael Ribó demana a partits, governs i parlaments que recorrin davant del TC per fer reversible el pagament.

directe.cat
Tortosa (ACN).- L’empresa concessionària del magatzem de gas Castor, Escal UGS, ja ha cobrat els 1.350 MEUR d’indemnització, acordats pel Consell de Ministres, a través d’un Reial Decret. Segons ha informat ACS, companyia que presideix Florentino Pérez i que té més d’un 66% d’Escal UGS, a la Comissió Nacional de Mercats i Valors (CNMV), la compensació va ser abonada el passat dimarts 11 de novembre. Aquesta indemnització, tal i com preveu el decret del govern espanyol, serà carregada al rebut del gas durant 30 anys. Espanya paga molt ràpid als especuladors, no sigui que s’emprenyin.
Continua llegint !

Escac a Espanya

quimtorraQuim Torra
Un referèndum per la independència, a Catalunya, seria guanyat pels partidaris del sí. Clarament.
La partida entre Catalunya i Espanya arriba a la darrera jugada. Ahir els catalans vam fer escac. Ara és el govern espanyol que ha de moure. I després, la nostra darrera jugada, que ha de ser l’escac i mat.
Els catalans, ahir, no tan sols van votar (hem passat del ‘volem votar’, al ‘votarem’ i ara al ‘hem votat’), sinó que van exercir la sobirania. Van portar allò que fins ara eren simples declaracions a l’exercici real, als fets.
Per primera vegada d’ençà de la restauració borbònica després de la dictadura de Franco, els catalans, amb la jugada democràtica d’ahir, malgrat les miserables condicions en què ens vam trobar obligats a votar, vam saber capgirar-ho i posar el govern espanyol contra les cordes.
La projecció final dels resultats que la vice-presidenta va anunciar, els 2,3 milions de vots (espectacular, inimaginable), situa el sí-sí a la ratlla dels dos milions de vots. És a dir, constata allò que fins ara eren simples enquestes o impressions: un referèndum per la independència, a Catalunya, seria guanyat pels partidaris del sí. Clarament.
Per això, la votació següent l’hem de convertir en l’escac i mat. Les plebiscitàries senzillament han de constatar això que avui és una realitat: els ciutadans de Catalunya, majoritàriament, volen ser independents.