L’ANC engega la campanya “Els ajuntaments per la independència”

Barcelona. EntrevistLes eleccions municipals del proper 24 de maig estan situades a la meitat del camí que hem de recórrer des d’ara fins a les eleccions al Parlament, que s’han de convertir en un plebiscit sobre la independència de Catalunya.

La jornada del 9N va representar el punt àlgid del procés d’emancipació nacional que està protagonitzant el poble català va ser un èxit rotund de participació, amb un suport a la constitució d’un Estat català independent de prop dels dos milions de votants i amb la recollida de quasi 1,4 milions de signatures de denúncia contra l’Estat espanyol i les seves actituds antidemocràtiques respecte al nostre procés d’autodeterminació.

La consulta participativa convocada pel govern de la Generalitat es va convertir en un desafiament en tota regla al Tribunal Constitucional i el govern espanyol, que la van voler impedir tant sí com no. Tot i les seves amenaces, més de 2,3 milions de catalans van desobeir contundentment les autoritats espanyoles. Una gran part del nostre poble es va plantar amb una gran dignitat, de forma cívica i multitudinària, i va posar així de manifest la desconnexió mental respecte de la legalitat i els governants de l’Estat espanyol, assumida com una actitud personal a mantenir en el nostre procés d’alliberament nacional.

L’històric 9N, garantit a peu d’urna per 40.000 voluntaris, va marcar, doncs, el final d’una etapa i l’inici d’una de nova, que s’haurà de tancar amb els comicis plebiscitaris del 27 de setembre.
Llegeix tot l’article : http://jmarfany.blogspot.com.es/2015/03/lanc-engega-la-campanya-els-ajuntaments.html

Sense independència no hi haurà ruptura

xdiezXavier Díez Rodríguez. Professor Universitat Ramon Llull.

Com ja han comentat alguns analistes, el fenomen Podem coincideix amb el sobiranisme català com a factors que poden precipitar aquesta ruptura pendent amb el franquisme. (…) No es tracta tant de canviar de règim com d’estat: l’alteració profunda dels equilibris de poder en què els propietaris de l’Estat siguin desplaçats, i una ciutadania exclosa de la presa de decisions sigui qui estableixi les regles del joc. Tanmateix, la correlació de forces, des de la perspectiva espanyola, no convida a l’optimisme. (…) En llenguatge planer: una part substancial de la societat espanyola, que habita damunt les fosses comunes on és colgada l’Espanya federal, progressista, republicana i democràtica, forma part encara del franquisme sociològic. (…) Des de la lògica d’equilibris polítics i socials, la ruptura, dins Espanya, és improbable. I més tenint en compte que les esquerres hispàniques, no s’han emancipat d’una cultura política autoritària, de lideratges carismàtics, de desconfiança en la participació popular, o l’anticatalanisme.
Una altra cosa molt diferent és Catalunya. No som més simpàtics ni llestos. Tanmateix vivim una cultura política radicalment diferent, amb major pluralitat, una tradició autogestionària i un antifranquisme sociològic històric i militant. Catalunya incomoda l’Estat, perquè és la capital de la dissidència, és el recordatori dels valors republicans que l’Estat vigent (amb la seva simbologia actual) anorreà. L’independentisme no és cap expressió nacionalista, sinó la constatació que la supervivència com a societat democràtica requereix un estat propi, allunyat d’unes lleis que erosionen llibertats i uns tribunals constitucionals apèndixs del poder executiu, alhora apèndix de la tribuna del Santiago Bernabéu. Els catalans amb lligams emocionals amb Espanya han de ser conscients que només la independència assegura la ruptura amb el franquisme que anhelen. Perquè sense independència no hi ha ruptura.

Article publicat a El Punt Avui (19/3/2015). Podeu llegir l’article sencer aquí.

Campanya mobilització vot exterior

votexteriorBenvolgut/da :
De cara a les eleccions del proper 27 de setembre estem impulsant una campanya per tal de mobilitzar el vot d’aquells catalans que resideixen a l’estranger. Actualment ja hi ha gairebé 200.000 catalans a l’estranger amb dret a vot, per tant, la seva participació pot ser decisiva.
Sàpigues que, tot i que no resideixis a l’estranger, la teva ajuda és imprescindible. Necessitem:
1) Que recordis quins amics, familiars o coneguts catalans tens que estiguin residint a l’estranger.
2) Que els contactis per donar-los records i fer-los coneixedors d’aquesta campanya. Per a fer-ho et suggerim que els dirigeixis al web:  http://www.votexterior.cat
i/o que els enviïs aquest díptic:
http://votexterior.assemblea.cat/MaquetaEleccions27public5Online.pdf
Tant a un lloc com a l’altre trobaran tota la informació pràctica per a realitzar els tràmits necessaris per votar (són senzills però s’han de fer al més aviat possible) 3)  Que facis difusió d’aquesta campanya entre tots els teus contactes, tant si resideixen a Catalunya com a l’estranger. Al web www.votexterior.cat hi trobaràs textos específics per compartir a través de les xarxes socials.
Ben cordialment
Assemblea Sectorial Cat-Ext

L’adéu de la generació de Carme Forcadell dins l’ANC

Palau Sant Jordi ANCVint membres del secretariat nacional deixaran els càrrecs perquè han arribat al límit de tres anys.

L’Assemblea Nacional Catalana farà eleccions el dia 9 de maig i ja se sap que Carme Forcadell, l’actual presidenta, no podrà optar a la reelecció. Els estatuts de l’entitat no permeten que ningú es mantingui al càrrec més de tres anys. Però Forcadell no serà pas l’única que deixarà el càrrec. Vint persones, de les setanta-cinc que conformen el secretariat nacional, es troben en la mateixa situació. És doncs tota una generació que plega. La renovació inclou la gent que en gran part ha menat l’entitat durant aquests darrers anys. Serà un relleu important, perquè molts dels qui pleguen han ocupat càrrecs de responsabilitat.
És el cas d’Ignasi Termes, l’home encarregat de l’àrea de mobilització social de l’ANC. Va ser una figura clau, i molt valorada, en l’organització de la Via Catalana i de la V. Fou l’encarregat de muntar escenaris, assemblees generals, equips de so o rondes pel país. Un altre soci que deixa el càrrec –no pas la militància– és Ferran Civit, responsable de l’àrea de comunicació externa. La imatge de l’ANC, i la relació amb els mitjans, requeia en ell. Un dels grans pilars de l’ANC ha estat aquest. O Pere Pugès, un dels fundadors, que tampoc no es podrà presentar perquè ja hi ha estat tres anys. Pugès fins ara dirigia la delicadíssima àrea d’incidència política, és a dir, relacions amb partits polítics i institucions. Algú altre haurà de fer-ho d’ara endavant. En aquest relleu generacional també ens trobem el cas de l’actual vice-president, Jaume Marfany, força visible en els mitjans de comunicació, o el secretari, Josep Colomer. Tots formaven part del secretariat nacional, l’òrgan de govern de l’ANC, però també del comitè permanent, l’òrgan que porta el pes de l’organització entre reunió de secretariat i reunió de secretariat. Els homes i dones que apagaven focs quan feia falta. Un òrgan que es renovarà per força.
Continua llegint !

Un full de ruta per ser majoria

carlesmundoCarles Mundó (@CarlesMundo) Advocat

En aquestes alçades del procés, sense haver arribat encara al moment decisiu, és molt bona notícia que els partidaris de convertir Catalunya en un Estat independent es mantinguin en el 45%, segons el CEO.

I per més que els contraris a la independència se sentin victoriosos per veure que arriben al 48%, el cert és que la partida no s’ha acabat.
Ni els que es declaren indecisos, ni molts dels que ara descarten la independència, no dubten sobre les bondats de ser un Estat. Tothom sap que disposarem de més recursos que revertiran en millors serveis i pocs dubten que tenir veu pròpia en institucions, organismes i fòrums internacionals ens dóna més oportunitats que no pas no ser-hi. Els que encara no es declaren partidaris d’un Estat per Catalunya no temen el resultat sinó les incerteses per assolir-lo.
Per aquests ciutadans, les reaccions abruptes i intransigents de l’Estat espanyol porten a pensar en un procés tortuós, desgastador i de resultat incert. I davant d’això prefereixen quedar-se com estan i renunciar a un futur millor per a les noves generacions, incloses les dels seus fills.
Llegeix tot l’article de Tribuna.cat : http://www.tribuna.cat/opinio//un-full-de-ruta-per-ser-majoria-18-03-2015.html

Un avís des de Washington

Paul-R.-Williams Paul R. Williams is the President and co-founder of the Public International Law & Policy Group (PILPG).

Williams va fer una sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el problema és a Brussel·les.
Williams diu que Europa, de moment, es limita a fer l’estruç i a amagar el cap sota terra.

Ahir a Washington hi hagué una jornada de debat molt interessant sobre el procés polític que viu Catalunya. Va ser organitzada pel Diplocat i la George Washington University i hi van participar experts catalans i nord-americans de molt pes.
Un d’aquests experts fou Paul Williams, professor de dret i relacions internacionals de l’American University i fundador del Public International Law & Policy Group. Williams va fer una sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el problema és a Brussel·les. (Vull remarcar que Williams és conegut des de fa anys per la seua activitat negociadora i diplomàtica a tot el món, especialment en processos de pau, però també en processos d’independència.)
Concretament, Williams va dir que Madrid no era cap problema, perquè la seua posició era ben previsible, que l’Haia (la Cort Internacional de Justícia) no era cap problema després de la sentència de Kossove, que Nova York no era cap problema, perquè la comunitat internacional no posaria cap impediment especial al reconeixement de Catalunya, i que el problema únic i real que tenim els catalans és la indefinició de Brussel·les, que ja fa massa que dura.
Continua llegint !

A treballar nit i dia

vicentpartalAcí no hi ha cap traïdor i ja n’hi ha prou d’aquesta cançoneta. No conec ningú de CDC, ERC o la CUP que tinga gens d’interès que no guanyem.

Vicent Partal

Des del 10 de novembre vivim, paradoxalment, el període més baix d’ençà que va començar el procés d’independència. L’enquesta del CEO i els dos acords del final de la setmana s’han de llegir en aquest context. L’enquesta és solament un toc d’atenció però no es pot passar per alt. L’acord entre CiU i ERC per a nomenar uns observadors republicans al govern i el pacte de mínims assolit en la Taula de Partits són dos senyals d’haver entès el perill que indica l’enquesta.

Personalment, de tot allò que hem viscut aquests darrers mesos, només hi ha una cosa que em preocupa: la virulència entre els fanàtics dels partits independentistes, que és l’única arma que tenim per a perdre. Contenir-la i limitar-la és l’objectiu més important ara mateix. Perquè ací no hi ha cap traïdor i ja n’hi ha prou d’aquesta cançoneta i d’insinuacions i acusacions fora de lloc. Ningú no vol que el procés fracasse. No conec ningú de CDC, ERC o la CUP que tinga gens d’interès que no guanyem. En tot cas, dins Unió i dins ICV-EUiA hi trobaríem de tot, gent que vol la independència i gent que no. Però el perímetre entre els uns i els altres és molt ben delimitat i enormement resistent –i cal sumar-hi, encara, els partits menors o més nous. Així doncs, consolidar la unitat d’acció, si més no, entre CDC, ERC i la CUP és la clau per a aconseguir la victòria el 27 de setembre.
Llegeix l’article sencer de Vilaweb : http://www.vilaweb.cat/editorial/4236032/treballar-nit.html

Josep Maria Espinàs: ‘La dependència d’Espanya fa impossible el progrés dels sotmesos’

josepmariaespinasNascut el 1927, Josep Maria Espinàs és un escriptor i periodista conegut per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics. És autor d’una extensa obra narrativa, de més de vuitanta obres. La seva trajectòria ha estat àmpliament guardonada i el darrer reconeixement que ha rebut ha estat la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. En aquesta entrevista respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.

―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Vull la independència de Catalunya perquè la dependència d’Espanya fa impossible, com tantes dependències, el progrés dels sotmesos.

―Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—Amb la independència, Catalunya podrà establir un lligam més estret i directe amb el procés global de consolidació europea.