LA DIGNITAT DE CATALUNYA ES LA INDEPENDENCIA !

Dignitat_es_independencia

 

“Ferms, resistim, guanyarem”

MiquelSellares

L’Estat segueix amb la seva crispació. Carme Chacón parla de combatre per terra, mar i aire la ruptura que Junts pel Sí i la CUP pretenen: “Capitán, ordene firmes“, és el lema de l’exministra de Defensa espanyola. I l’actual ministre d’Exteriors, García Margallo, afegeix: “Tenim en marxa una insurrecció en tota regla. I la insurrecció cal sufocar-la.” Des de Catalunya, García Albiol diu que per enfrontar-se al sobiranisme: “Pa chulo yo.” I per acabar-ho d’adobar, a les eleccions de 20-D, el PP presenta una gran renovació (?) amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i la bruixa de La Camarga, Sánchez Camacho.
Amb tot plegat pretenen atemorir els més de dos milions de catalans que ja fa temps que han desconnectat d’Espanya i del seu imaginari col·lectiu i ja naveguen per l’espai sideral buscant ser un poble normal i lliure, com qualsevol altre, ni millor ni pitjor. Un país que no hagi d’estar pendent del que li permeten fer, un poble que ja és major d’edat i s’hi sent, que ja no té por i que diu prou. Davant de l’actual situació política, no ha de condir la desorientació ni el desànim. Tot i que pugui semblar una altra cosa, l’avenç del procés independentista és i serà imparable, perquè hi ha la voluntat de desarrelar-se d’un Estat que ens tracta com una colònia i que no entén cap altra sobirania nacional que la seva i la del nacionalisme espanyol i els seus poders.
Els sobiranistes, els més de dos milions de catalans desacomplexats, han de mantenir-se ferms i el seu objectiu en els propers mesos ha der ser resistir, resistir la gran ofensiva que faran l’Estat i els poderosos per batre els nostre dirigents, les nostres institucions i també la nostra moral de victòria. Ho utilitzaran tot i res ens ha de sorprendre ni espantar. El full de ruta està establert. O és que algú creia que seria fàcil? Que no tindríem ferides en el procés? Que no tindríem traïcions? I és que el nostre adversari, el nostre enemic, el nacionalisme espanyol, farà tot el que sigui per impedir el procés. Però francament a mi no em fan por.
Llegeix tot l’article : http://www.tribuna.cat/recull-de-premsa/politica-catalana/sellares-ferms-resistim-guanyarem-05-11-2015.html

El Cas dels Catalans, una delegació catalana serà rebuda al Parlament de Dinamarca el 12 de novembre

Folketinget under afslutningsdebatten 27 maj 2009.

El passat onze de setembre va estar entre nosaltres Nikolaj Villunsem, parlamentari danès que va presentar la proposta de resolució a favor del dret a decidir de Catalunya al Parlament danès i que fou aprovada el passat 19 de maig.
Vam concretar el dia 12 de novembre com a data en que tots aquells que vulguin i puguin venir serem rebuts aquesta vegada al Parlament danès (Folketinget) on els farem lliurament del Manifest amb les signatures de milers de catalans d’arreu hauran signat en senyal de reconeixement i d’agraïment als diputats danesos que per primera vegada a Europa van aprovar una resolució sobre els drets dels catalans a la seva llibertat.
La internacionalització continua de manera imparable. Al magnífic treball que es realitza des de la Secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat s’hi afegeixen totes aquelles accions que es fan des de multituds d’organitzacions i col·lectius, des de l’ANC al Col·lectiu Wilson, des del treball que es fan des de les entitats culturals (castellers, esbarts, corals, etc) al que modestament intentem fer des de la campanya El cas dels catalans. Tot fa feix segons la dita. Hem vist aquests darrers dies les manifestacions a favor dels drets dels catalans per part de parlamentaris flamencs, suecs, noruecs, etc. Aquest suport ens anima a continuar endavan t, sense defallir però conscients que encara tenim molta feina per fer, que la farem.
Tots aquells que volgueu acompanyar-nos a Dinamarca tant si hi aneu pel vostre compte com si voleu apuntar-vos al grup que sortirà de Barcelona us agrairem us poseu en contacte a l’e-mail: Club Català de Viatges   o al telefon 93 176 75 18 com més aviat millor.
El Cas dels Catalans
Geopolitica.cat
www.clubcataladeviatges.cat

Cartes creuades que cal llegir !

vicentmarxelotamendi

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi
La confirmació de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament de Catalunya ha obert ja de forma descarnada la batalla final. La sessió de dilluns passat va ser històrica en el concepte i en els detalls. I en les formes es van veure moltes al·lusions al que passarà a partir d’ara. Així que, amb el teu permís Martxelo, proposaré als lectors de Berria un spoiler del que passarà en les pròximes setmanes.
Evidentment jo no tinc una bola de vidre i per tant em limite a emprar la lògica. Em sembla, però, que hi ha moltes raons per a pensar que és això que explicaré el que passarà, tret que algú se n’isca del guió previst.
Primera constatació: sembla ser que Espanya prefereix començar l’escalada de inhabilitacions a través de Forcadell. Tots els rumors, explicacions i insinuacions apunten en aquesta línia. Forcadell convocarà el ple del parlament que ha aprovar la moció amb el pla d’independència presentat per Junts pel Sí i la CUP. Llavors el Constitucional li ordenarà que no ho faça o anul·larà la votació. Forcadell simplement respondrà que el parlament de Catalunya ha declarat il·legítim el tribunal constitucional i per tant s’asseurà a la butaca que li correspon i tirarà endavant.
Això provocarà un escàndol mediàtic que m’asseguren que prendrà forma fins i tot de retirada dels diputats de Ciutadans i PP, que se n’anirien del parlament denunciant-lo per il·legal, en base al fet que la presidenta hauria estat suspesa pel Constitucional. No seria agradable però tampoc molt greu. Especialment si es quedaven els altres, arraconant així de forma clara el bloc de la dreta espanyolista.
I després? Aquest després concret serà la clau de tot. La previsió és que el parlament continuarà treballant en el dia a dia sota la presidència, il·legal per a Espanya però legal per a Catalunya de Forcadell. I com Espanya no podrà fer res per impedir-ho el dia a dia consolidarà de manera irrevocable la sobirania de Catalunya. Simplement aniran passant les hores i el Principat anirà fent el seu camí sense respectar les lleis espanyoles. Sense necessitat de moltes heroïcitats i amb una calma que a Madrid no saben ni imaginar. Cosa que significarà la independència de fet, el primer pas necessari per a guanyar la batalla. La gran notícia? Doncs que sembla que tot serà ja només qüestió de setmanes si és que Espanya definitivament tria el camí que sembla que ha triat.
Continua llegint!

Expertos constitucionalistas alertan de la ineficacia de la vía jurídica al desafío catalán.

juntspelsiaVNGA grandes males, grandes remedios, decía Hipócrates. Y precisamente eso, soluciones a la altura de la dimesión del problema, es lo que hace falta para afrontar el desafío secesionista en Cataluña. Esa es la principal conclusión a la que han llegado los expertos constitucionalistas consultados por este diario al ser preguntados por la batalla jurídica que se avecina, después de que la recién constituida Mesa del Parlament catalán aceptase este martes tramitar una propuesta de resolución conjunta de Junts pel Sí y la CUP en la que piden aprobar el inicio del proceso hacia la independencia.
El contenido de la propuesta, en caso de ser aprobada por el pleno de la cámara, no deja lugar para la interpretación, según los expertos: sería claramente incostitucional y atentaría contra la actual legalidad democrática. Sin embargo, todos coinciden en que la respuesta jurídica no resolvería el problema. Por insuficiente, primero, y por las dificultades que en sí mismas entrañan las distintas opciones que contempla el Gobierno: recurrir a la recién aprobada reforma del Tribunal Constitucional (TC), que le da capacidad para actuar contra los cargos públicos que incumplan sus resoluciones, y en últimas instancia, aplicar el artículo 155 de la Carta Magna, que podría suponer la suspensión temporal de la autonomía.
Para resolver un problema de esta enjundia es necesario dar una solución política “Los dos escenarios son muy problemáticos. Es una situación muy difícil que no vamos a solventar jurídicamente”, afirma al respecto el catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad Complutense de Madrid Javier García Roca. “No estamos hablando de un pleito de vecinos en un juicio de faltas. Es necesario que los políticos se encierren y no salgan hasta que lleguen a un acuerdo, porque cada minuto que pasa sin hablar, es peor”, añade.
García Roca considera que la propuesta soberanista, que califica de “provocación en la que no se debe caer” y de “disparate democrático”, es actualmente una mera declaración de intenciones. Sin embargo, en el momento en que sea aprobada por el Parlament, la cosa cambiaría. En ese caso, “podría recurrise ante el TC”, que es lo previsible, lo que conllevaría su suspensión cautelar de forma automática si es admitida a trámite.
Y a partir de ahí, si desde las instituciones catalanas se ignora la suspensión por parte del tribunal, como se sugiere en la inicativa de Junts pel Sí y la CUP, los problemas se agravan. “Al ser una declaración del Parlamento, por sí sola no produce efectos materiales. Expresa un deseo, una voluntad, pero para materializarse sería el Gobierno de la Generalitat el que tendría que empezar a actuar”, explica el catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad del País Vasco Eduardo Vírgala.
Llegeix tot l’article http://www.20minutos.es/noticia/2590630/0/cataluna/expertos-constitucion/respuesta-juridica-independencia/?utm_source=Facebook-20minutos&utm_medium=Social&utm_campaign=Postlink

A Espanya se li tanquen els camins

vicentVicent Partal

Avui el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, rep Albert Rivera, de Ciutadans, i Pablo Iglesias, de Podem, per parlar de Catalunya. Després de rebre el líder de l’oposició, Pedro Sánchez. Sembla, doncs, que finalment han entès la gravetat del moment. Això és una cimera asimètrica, però una cimera al cap i a la fi. I cal entendre i suposar que el senyor Rajoy pretén trobar un acord dels quatre partits espanyols per a decidir com assumixen la declaració d’independència de Catalunya.

Però els espanyols són mals negociadors. Ho han estat sempre i no ens pot sorprendre que ho continuen essent. Això que fan ara ho haurien d’haver fet fa almenys dos anys o tres i, sobretot, ho haurien d’haver fet d’una altra manera. Ara fan tard, perquè els ciutadans de Catalunya ja hem votat i ja hem generat un mandat democràtic que vincula els representants de Junts pel Sí i les CUP. Els nostres diputats, suposant que algú els faça cap oferta, ara ja no poden acceptar-la, perquè, siga quina siga, seria contradictòria amb el resultat de les eleccions.
Continua llegint!

Junts pel Sí i la CUP acorden la declaració d’inici del procés d’independència

procesindependenciaDeclaració d’inici del procés, que es votarà abans del 9 de novembre.

Heus ací la proposta de resolució íntegra:

«Jordi Turull i Negre i Marta Rovira i Vergés, com a president i portaveu del GP DE JUNTS PEL SÍ, i Antonio Baños Boncompain i Anna Gabriel i Sabaté, com a president i portaveu del GP DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant del Ple del Parlament pel procediment d’urgència. Als efectes, sol·licitem alhora que sigui convocada amb caràcter d’urgència la Junta de Portaveus.

D’acord amb el mandat democràtic obtingut el 27 de setembre, els grups parlamentaris sotasignats presenten aquesta proposta de resolució.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya:

PRIMER. Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d’escons de les forces parlamentàries amb l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.
SEGON. Declara solemnement l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república.
TERCER. Proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.
QUART. Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.
CINQUÈ. Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.
SISÈ. Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d’altres.
SETÈ. Adoptarà les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l’Estat espanyol de tal manera que permeti l’empoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.
VUITÈ. Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d’aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.
NOVÈ. Declara la voluntat d’inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’una estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.»

“Ciudadanos” eina de l’estat

ciudadanosCRÒNICA · COL·LECTIU JOAN CREXELL

La inocència de la gran majoria de la nostra societat permet fer creure a aquesta que qui porta les regnes de l’estat són els partits i les institucions en les que tenen majoria  i això veient-ho d’una manera supeficial,és així, però no del tot ni principalment.
L’estat són  uns vuitanta-mil funcionaris dels aparells judicials, dels estaments militars,del Ministreri d’Interior,  del d’Hisenda, diplomàtics, membres de les estructures territorials, alts funcionaris de les corporacions i grans famílies aristocràtiques (moltes d’elles vinculades a la monarquia) etc. Aquests són els que realment ostenen el poder ,el “sotagoverno”, aquells  que van propiciar i conduir la transició democràtica per  tal de sobreviure  tots plegats després del franquisme i que han seguit manant adaptant-se al PSOE (d’en Guerra i Felipe deien “són dos bons nacionalistes espanyols i creuen en l’estat”) i que no dir que eren ells mateixos amb Alianza Popular i després amb el PP d’Aznar i Rajoy.
Així, l’estatus quo i els poder fàctics es van cansar de les derives a l’esquerra i de la corrupció del PSOE i van optar pel  PP d’Aznar però, quan ja creien que havien consolidat el seu projecte, els va explotar de nou la corrupció i la seva pròpia mediocritat. Tot i que amb certa recança van continuar optant  pel partit popular però la irrupció de Podemos en l’arena política espanyola va   produir un pànic entre els aparells de l’estat i els poderosos. Va ser llavors que  aquests ,sense deixar de donar suport al PP, es varen fixar en una jove promesa ,Albert Rivera, que havia estat capaç de plantar cara a l’establishment català i al sobiranisme.
Rivera molt hàbil  i de forma molt intel·ligent  es va saber  oferir com a revulsiu i amb el suport dels mitjans de comunicació  i una part dels aparells de l’estat que estaven cansats de PSOE i PP i  que continuaven aterroritzats pels possibles efectes que pogués tenir  l’auge de Podemos, s’ha anat introduint i fent un lloc en el panorama polític espanyol venent-se com una força renovadora  i neta de corrupció.

Llegeix tot l’article : http://www.tribuna.cat/cronica/collectiu-joan-crexell/ciudadanos-eina-de-lestat-22-10-2015.html