La “Diada més determinant”: la Via Lliure a la República Catalana

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat els detalls de la mobilització d’enguany per a l’Onze de setembre, la Via Lliure a la República Catalana, la que ha de ser la “Diada més determinant” dels darrers anys, tal com ha explicat el president de l’ANC Jordi Sànchez. “A la Meridiana viurem la mobilització més multitudinària de la nostra història”, ha afegit, per “dir als polítics que tenen el nostre suport i també la nostra exigència” de cara al 27S.
Tot seguit Josep Sabaté, coordinador de mobilització social, ha desplegat els detalls logístics de l’onze de setembre on hi predominarà el color blanc “perquè tenim l’oportunitat de fer un país nou des de zero“. L’acció principal estarà formada per uns punters gegants que seran transportats a les portes del Parlament, un gest simbòlic ja que, en paraules de Jordi Sànchez: “la il·lusió pel canvi s’ha de concretar amb la presència de centenars de milers de ciutadans a les portes del Parlament dipositant-hi la seva confiança”.
Sànchez ha fet una crida a la participació massiva per fer possible que “la Meridiana sigui una onada d’il·lusió col·lectiva” ja que “la creació d’un nou país ha de servir per a la creació d’una nova societat”. Per últim, el el president de l’ANC ha recordat la proximitat de les eleccions anunciades per al 27S i ha afegit que “l’èxit de la diada serà determinant de cara a les eleccions”.
Continua llegint!

Contra la ‘llei mordassa

la-ley-mordazaLa llei mordassa és un intolerable atac directe al règim de drets i llibertats existent fins ahir.

Avui es comença a aplicar la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Pública, coneguda popularment per ‘llei mordassa’. És un pas enrere important pel que fa als drets i les llibertats a l’estat espanyol i per això mereix la nostra repulsa més directa i contundent.
Tal com han denunciat les plataformes opositores, algunes instàncies judicials i els partits polítics, la nova llei pretén de reduir i dificultar de manera molt notable les activitats públiques de protesta, sobretot al carrer, i de denúncia política i social. A més, inclou un bon nombre d’elements d’arbitrarietat administrativa i incorpora vint-i-vuit noves infraccions que atorguen al govern espanyol possibilitats repressives fins avui desconegudes.
La llei és, doncs, un intolerable atac directe al règim de drets i llibertats existent fins ahir i per això ha estat denunciada davant les instàncies internacionals, que han expressat preocupació de manera unànime. Però, com era previsible, el govern espanyol i el partit a què pertany s’han mostrat absolutament insensibles a les crítiques. Ni tan sols la rara unanimitat amb què tots els altres partits parlamentaris han votat contra aquesta normativa no els ha frenats a l’hora de fer-la entrar en vigor avui mateix.
Vicent Partal – Vilaweb

Video

Carolina Punset, calla la boca!

silviadelPedreguerLes declaracions de Carolina Punset a les Corts menystenint el català van escandalitzar una bona part de la societat valenciana, tant els partits com moltes entitats i ciutadans. Des d’aquest cap de setmana passat ha circulat molt a la xarxa un vídeo, que ha esdevingut viral, en què una jove de Pedreguer s’adreça indignada a la síndica de Ciutadans. La jove, que es diu Sílvia, manifesta l’orgull d’haver estudiat en català tant en la primària com en la secundària i diu a Punset que gent com ella és el problema més gran que tenen els valencians. ‘només voleu que la gent d’ací es senta avergonyida de parlar en valencià, com ja vau fer abans’, rebla la jove.

 

A les vostres mans.

vicentVicent Partal

Abans que apareguessen els quaranta mil voluntaris el 9-N semblava perdut per les divergències entre els partits, però l’aparició d’aquella gernació ho va canviar tot.

La combinació de la manifesta incapacitat dels partits independentistes i del llançament de l’operació ‘Catalunya en Comú’ ha portat una visible depressió a les files del sobiranisme. Sabent que a aquest país li fa por guanyar i que té una tendència notable a la tragèdia, ja tenim l’embolic ben servit, com era previsible.

Fa anys que ho dic: Espanya ja no pot guanyar, però nosaltres podem perdre. És a les nostres mans, perdre. A les mans de cadascú. I deprimir-se és, literalment, començar a perdre. I és mostrar una feblesa per mi incomprensible. Si una enquesta i dos anuncis públics fan trontollar l’independentisme, contra totes les dades i contra totes les evidències, potser sí que no ens mereixem guanyar…

Tanmateix, em resulta especialment xocant la tendència que observe aquests darrers dies a fugir de la pròpia responsabilitat: la culpa sempre la té algú altre. Mas, perquè ha tardat a convocar les eleccions. Junqueras, perquè la seua estratègia d’agrupar les esquerres és equivocada. La CUP, perquè són uns puristes. L’Assemblea, perquè és manipulada. Òmnium, perquè són uns venuts. I així fins a l’infinit.

Continua llegint !

El Consell d’Europa admet a tràmit una moció sobre el dret de decidir de Catalunya

conselldeeuropaEl danès Jacob Lund, vice-president de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa, ha presentat el text, signat per trenta membres del Consell.

El Consell d’Europa ha admès una moció de resolució sobre el dret de decidir de Catalunya. La hi ha presentada el diputat danès Jacob Lund, un dels vice-presidents de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa, secretari de la delegació danesa i membre del grup socialista. Lund ha aplegat trenta signatures per poder presentar el text, deu més de les que requereix aquest tràmit. Entre els signants, hi ha membres de diversos grups polítics de la cambra.
A la moció es recull el dret d’autodeterminació de Catalunya i es defensa que el debat s’ha de fer a escala europea. S’hi destaquen els punts següents:
«1. El Consell d’Europa hauria d’examinar la qüestió de l’autodeterminació de Catalunya, i de més regions europees on s’intenti impedir que la població exerceixi el seu dret d’autodeterminació.
2. A més, la discussió sobre la independència hauria de tenir lloc en un context de diàleg pacífic i democràtic entre la regió en qüestió i el govern de l’estat.
3. S’hauria d’encoratjar a aconseguir un diàleg pacífic i democràtic, amb respostes constructives a la situació, tal com han fet alguns membres del Consell d’Europa: el Regne Unit, Dinamarca, Suècia i Noruega.
4. Europa hauria d’impulsar les millors pràctiques en qüestions d’autodeterminació a tot el continent, i no pas les pitjors.»

Aquesta moció és un pas més, fruit de la col·laboració de l’ANC de Dinamarca amb els diputats danesos per al debat sobre l’autodeterminació de Catalunya. El mes passat el dret de decidir ja es va portar a debat i votació al parlament danès. Ara, com aleshores, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) també ha participat en la iniciativa.
Un cop admesa a tràmit, la moció serà estudiada a la mesa del consell i, quan sigui ratificada, es farà arribar a un comitè perquè en prepari un informe

Image

Berenar Musical i Xerrada amb Liz Castro

berenar musical

El manifest de la Flama del Canigó reivindica el paper de la Catalunya Nord

flamadelcanigoEl text també reclama anar més enllà del reconeixement simbòlic i declarar Sant Joan la Festa Nacional dels Països Catalans.

Estimats compatriotes:

De nou, avui 23 de juny, encendrem els Focs de Sant Joan amb la Flama que ens arriba del Canigó. Aquesta Flama va néixer a la segona meitat del segle XX a la Catalunya del Nord; és la conjuminació, dins un país afrancesat per la força de les armes fa tres segles i mig, de dues iniciatives: mentre uns excursionistes volien arrelar una nova tradició al Canigó per ressuscitar els Focs de Sant Joan, uns patriotes precursors, volien impulsar la consciència nacional. La Flama és l’expressió d’una voluntat plural: som i serem catalans!
Cada any la Flama fa el mateix recorregut simbòlic: de Perpinyà al Canigó. Surt del Castellet, antiga presó d’estat on crema des del 1964, en memòria dels resistents catalans a l’annexió francesa que hi van ser torturats. És la flama de la memòria que no ens deixem robar. Ara volen que el nostre país es digui «Sud de França». Nosaltres fa més de mil anys que som el Nord de Catalunya!
El 22 de juny excursionistes s’enduen la Flama al Canigó, la regeneren amb feixos, portats una setmana abans d’arreu dels Països Catalans. No és qualsevol flama la que baixa del Canigó, té la força que li dóna tota la nació.Visca la Terra!
D’ençà del 1966 i de la primera compartició de la Flama al coll d’Ares amb patriotes d’Osona i Ripollès esborrem simbòlicament la frontera franco-espanyola imposada. Per aquesta raó el president del parlament de Catalunya Ernest Benach la declarà el 2008 «símbol d’unió dels Països Catalans».
Des de fa cinquanta anys nosaltres catalans afegim un sentit nou a l’antiga festa: la nit de Sant Joan, nit d’alegria, pau i germanor és a més a més, amb la Flama del Canigó, una nit d’esperança i reafirmació nacional, de Salses a Guardamar, d’Andorra i Fraga a Maó i l’Alguer. No ens podem acontentar d’un reconeixement simbòlic: esperem que la tan desitjada República Catalana la declari Festa Nacional dels Països Catalans.
Amb la Flama fa trenta anys ja reivindicàvem la independència, ja ho proclamava Gilbert Grau en el missatge de Sant Joan del 1985: «…volem preservar les nostres tradicions per a obtenir amb elles … les nostres llibertats nacionals i fer de la flama del Canigó l’abrandament inextingible de la fe en el nostre esdevenidor de nació, segura de la seva voluntat d’independència».
Visca la Flama del Canigó!
Visca la Festa Nacional dels Països Catalans!
Visca la República Catalana!»

Lluís Llach proposa “Ara és l’hora CDC, Ara és l’hora ERC i Ara és l’hora CUP”

llachI aporta noms per a les tres llistes, Viver i Pi-Sunyer, Forcadell i Baños per a les tres llistes clarament independentistes.

Una sèrie de 6 piulades de Lluís Llach aporten llum i sortides al debat obert arran de la proposta del president Mas, proposa que els tres partits posin al costat de les seves sigles “Ara és l’hora” i que els representats de la societat civil es reparteixin entre les tres candidatures i reclama que Mas no ha de renunciar al seu paper. Segons Llach tots són necessaris.
“Ara és l’hora CDC, Ara és l’hora ERC i Ara és l’hora CUP” una formula guanyadora.
Obrir debats a menys de 100 dies del 27S és un risc, ara toca tancar acords i la formula Llach pot ser una clara aportació de llum al procés. No cal perdre’ns en discussions a les xarxes entre independentistes, ara toca garantir la victòria democràtica el proper 27S. Si a la proposta de Llach li afegim un bon repartiments dels membres de la veritable societat civil catalana entre les tres forces i diferents actes conjunts de campanya la victòria serà una realitat.
Us imagineu un final de campanya electoral al Sant Jordi o un altre lloc emblemàtic amb Mas, Junqueras i Baños? .
Rahola a Llach: “Cal que gent com tu i Guardiola tanqueu la llista”
Demana que Sànchez, Casals i Vila d’Abadal participin de les candidatures independentistes que proposa Llach.