A les vostres mans.

vicentVicent Partal

Abans que apareguessen els quaranta mil voluntaris el 9-N semblava perdut per les divergències entre els partits, però l’aparició d’aquella gernació ho va canviar tot.

La combinació de la manifesta incapacitat dels partits independentistes i del llançament de l’operació ‘Catalunya en Comú’ ha portat una visible depressió a les files del sobiranisme. Sabent que a aquest país li fa por guanyar i que té una tendència notable a la tragèdia, ja tenim l’embolic ben servit, com era previsible.

Fa anys que ho dic: Espanya ja no pot guanyar, però nosaltres podem perdre. És a les nostres mans, perdre. A les mans de cadascú. I deprimir-se és, literalment, començar a perdre. I és mostrar una feblesa per mi incomprensible. Si una enquesta i dos anuncis públics fan trontollar l’independentisme, contra totes les dades i contra totes les evidències, potser sí que no ens mereixem guanyar…

Tanmateix, em resulta especialment xocant la tendència que observe aquests darrers dies a fugir de la pròpia responsabilitat: la culpa sempre la té algú altre. Mas, perquè ha tardat a convocar les eleccions. Junqueras, perquè la seua estratègia d’agrupar les esquerres és equivocada. La CUP, perquè són uns puristes. L’Assemblea, perquè és manipulada. Òmnium, perquè són uns venuts. I així fins a l’infinit.

Però i la pròpia responsabilitat on és? Fa molt anys, el professor Sanchis Guarner em va impressionar amb una frase, de ressonància clàssica, que ha marcat la meua vida: ‘No es perd mai perquè els altres facen el que han de fer, perds si tu no fas el que tu has de fer.’

I és exactament ací on som. No ens enganyem: el problema no és Podem, ni Iniciativa, ni el fet que MES s’afegesca al pla d’aquests i encara menys que Iceta els festege o que Ciutadans ja parle d’un govern de coalició. Ells han de fer la seua feina. El problema és què fem nosaltres. Estrictament això: què fem nosaltres.

Joan Coscubiela és, a parer meu, un dels millors i més honrats polítics catalans i una gran persona. Té tota la meua admiració. Ho dic perquè quede clar que si ell encapçala Catalunya en Comú serà un adversari formidable. Tant que podria ser perfectament el pròxim president de la Generalitat. Però per a aconseguir-ho primer haurà de guanyar les eleccions i haurà de sumar prou diputats per a ser investit. I això depèn, vot a vot, de tots els ciutadans del Principat i de ningú més. El Periódico no el pot fer president. Pablo Iglesias no el pot fer president.

Ell, els seus, ho fan molt bé. I això només significa que nosaltres ho hem de fer millor. Sense excuses. I quan dic ‘nosaltres’ em referesc, lògicament, als qui volem la independència.

No hauríem de perdre de vista que per aquestes fases de depressió política ja hi hem passat abans i alguna cosa n’hem après. Recordeu el 9-N. Abans que apareguessen els quaranta mil voluntaris tot semblava perdut per les divergències entre els partits, però l’aparició d’aquella gernació ho va canviar tot. Va transformar completament la dinàmica.

Doncs ara tornem a ser-hi. Novament és imprescindible que la gent prenga el protagonisme a les seues mans i supere el partidisme: que la gent afirme la unitat i recorde per què som ací i què volem. I aquest cap de setmana tenim una primera oportunitat clara de fer-ho: l’ANC ens convoca a votar si volem que s’implique a trobar una solució electoral tan transversal com siga possible o si ho deixem tot com ara, en aquest estat que tanta ansietat i malestar causa entre els independentistes.

I la resposta només depèn de vosaltres, que aneu a votar. Cada vot serà una victòria i cada abstenció serà una derrota, siga quin siga el resultat concret de la votada. I, a diferència del que hem vist aquestes setmanes, no us equivoqueu: d’aquesta victòria o d’aquesta derrota, no en podreu donar la culpa a ningú més sinó a vosaltres mateixos.

És ben evident que l’èxit de la consulta serà un factor determinant per a les setmanes que vénen, de manera que, sense excuses, posem-nos a treballar perquè voten el màxim nombre possible de persones. Comencem per ací…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s