L’ombra del fracàs

ramon-cotarelo

Ramón Cotarelo

“Aquí és on el triomf moral i polític de l’independentisme es convertirà en jurídic per imposició d’Europa i la comunitat internacional”

La majoria absoluta que els sondejos pronostiquen al bloc del “sí” en les plebiscitàries del 27 de setembre que anuncia l’independentisme ja ha triomfat, que Catalunya és una nació, que té dret a constituir-se en estat i que això és ja indiscutible políticament i moralment. Que ho sigui ara jurídicament és el moll de l’os del que ens juguem en els Temps que vénen un continuació, ja, ara mateix.
La campanya del 27 de setembre, la realitzada i la que falta, és la prova que a Catalunya, efectivament, la vella política ha mort, que n’està naixent una altra i una forma nova de fer les coses, però no com ho prediquen els emergents, sinó de veritat i seriosament. Totes les opcions espanyoles, des del PP fins Catalunya Que Sí que es Pot es van negar a admetre que aquestes eleccions fossin plebiscitàries perquè no estan acostumats a que les coses al seu país siguin com volen i les defineixen els catalans, sinó com volen i es defineixen a Madrid. Madrid decideix; Catalunya obeeix. Madrid posa els noms; Catalunya els accepta. I per això han desembarcat tots a Barcelona, ​​per dir als catalans el que han de pensar, parlar, fer.
Alguns, els del PSOE i de C’s estan de conmmuters, van i vénen com pendolari, marejant l’AVE o el pont aeri. D’altres, com els líders de Podemos, sabedors que es juguen aquí el seu futur a Espanya, han agafat abonament fix en algun hotel de la catalana de capital i no mouen ni per anar a dinar diumenge a casa. I així han aconseguit que el règim habitual i tradicional de tractar els catalans com a gent de la colònia o menors d’edat se’ls torni en contra. Qualsevol agència de publicitat els explicaria que no és una bona tàctica. Que el personal no sàpiga qui és el veritable cap de cada llista, si Rivera o Arrimadas, Sánchez o Iceta, Iglesias o Rabell. Demanar a la gent que voti els teloners. L’únic cap de llista que sembla genuïnament català, Albiol, és el que més interessaria que no fos ell.
Continua llegint l’article de El Mon.cat : http://www.mon.cat/cat/notices/2015/09/l_ombra_del_fracas_150706.php

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s