“Ciudadanos” eina de l’estat

ciudadanosCRÒNICA · COL·LECTIU JOAN CREXELL

La inocència de la gran majoria de la nostra societat permet fer creure a aquesta que qui porta les regnes de l’estat són els partits i les institucions en les que tenen majoria  i això veient-ho d’una manera supeficial,és així, però no del tot ni principalment.
L’estat són  uns vuitanta-mil funcionaris dels aparells judicials, dels estaments militars,del Ministreri d’Interior,  del d’Hisenda, diplomàtics, membres de les estructures territorials, alts funcionaris de les corporacions i grans famílies aristocràtiques (moltes d’elles vinculades a la monarquia) etc. Aquests són els que realment ostenen el poder ,el “sotagoverno”, aquells  que van propiciar i conduir la transició democràtica per  tal de sobreviure  tots plegats després del franquisme i que han seguit manant adaptant-se al PSOE (d’en Guerra i Felipe deien “són dos bons nacionalistes espanyols i creuen en l’estat”) i que no dir que eren ells mateixos amb Alianza Popular i després amb el PP d’Aznar i Rajoy.
Així, l’estatus quo i els poder fàctics es van cansar de les derives a l’esquerra i de la corrupció del PSOE i van optar pel  PP d’Aznar però, quan ja creien que havien consolidat el seu projecte, els va explotar de nou la corrupció i la seva pròpia mediocritat. Tot i que amb certa recança van continuar optant  pel partit popular però la irrupció de Podemos en l’arena política espanyola va   produir un pànic entre els aparells de l’estat i els poderosos. Va ser llavors que  aquests ,sense deixar de donar suport al PP, es varen fixar en una jove promesa ,Albert Rivera, que havia estat capaç de plantar cara a l’establishment català i al sobiranisme.
Rivera molt hàbil  i de forma molt intel·ligent  es va saber  oferir com a revulsiu i amb el suport dels mitjans de comunicació  i una part dels aparells de l’estat que estaven cansats de PSOE i PP i  que continuaven aterroritzats pels possibles efectes que pogués tenir  l’auge de Podemos, s’ha anat introduint i fent un lloc en el panorama polític espanyol venent-se com una força renovadora  i neta de corrupció.

Llegeix tot l’article : http://www.tribuna.cat/cronica/collectiu-joan-crexell/ciudadanos-eina-de-lestat-22-10-2015.html

Anuncis

L’espanyolisme ja veu les orelles al llop a un bloc unitari independentista el 20D

extrapolacio-espanya-2Un vot massiu per un bloc independentista a les eleccions espanyoles pot provocar un bloqueig al Congrés, i no presentar-se podria no aconseguir l’efecte desitjat.

directe.cat

A dos mesos justos per les eleccions espanyoles, no hi ha cap enquesta que auguri una majoria absoluta per una suma de dos partits com ara PP+C’s o PSOE+Podemos, només una improbable –per bé que no descartable- coalició entre les dues formacions del bipartidisme garantiria, a priori, una majoria estable. A aquesta possible situació de debilitat en la governabilitat de l’Estat, per què no li sumem un bloc unitari independentista de prop de 25 escons, per acabar de complicar els números? Bloqueig total. Alguns sectors espanyolistes ja han començat a veure les orelles al llop.

“L’exèrcit d’Artur Mas planeja prendre el Congrés”
El periodista Nacho Cardero afirma a El Confidencial que Mas i la CUP planegen assaltar el Congrés, com si també fos il·legal presentar-se a les eleccions. “L’‘exèrcit’ d’Artur Mas” pretén aprofitar les difícils majories que es generaran el 20D per a “prendre el Congrés”, diu l’article, que inclou la CUP com a col·laborador del líder convergent. Cardero utilitza una terminologia militar que denota por al perjudici que les forces constitucionalistes podrien patir amb un independentisme fort.

Continua llegint!

Artur Mas, president de la Generalitat

francescmacia

Article escrit  per Oriol Jordan

Francesc Macià també era un home d’ordre abans de proclamar la República Catalana.

L’Estat espanyol no té més remei que arxivar la causa contra Mas, Ortega i Rigau, o bé absoldre’ls. De fer el contrari, executar la sentència”, com adverteix aquest divendres Soraya Sáenz, el propi president ja ha avisat que en funció de quin sigui el grau de desconnexió de Catalunya vers Espanya, el que diguin els jutges del país veí no tindrà gaire validesa. Aquest és el sidral que té organitzat ara l’Estat espanyol, i el dilema de la CUP, que segueix repetint una vegada i una altra que no el faran president, fent el joc als partits unionistes i als estaments de l’Estat.
Ja és això, la controvèrsia. Mas s’ha convertit en una espècie de Macià –salvant el context històric-, més que no pas un Companys (de moment). No tant per la controvèrsia, sinó per les arrels. Macià era un home d’ordre -de fet era Coronel de l’exèrcit espanyol-, i Mas, membre d’un partit conservador català vinculat a la burgesia barcelonina; una baula més del sistema autonomista de la Catalunya claudicadora fins el dia que va pagar les conseqüències d’haver demanat un ‘pacte fiscal’ i d’haver avançat posteriorment les eleccions. Un segle abans, els fets del Cu-Cut! Van fer canviar d’actitud l’Avi, que va protagonitzar un gir ideològic que el duria a la proclamació de la República Catalana.

Continua llegint!

Les quatre sortides de l’atzucac independentista

perecardusPere Cardús Cardellach

Les fórmules que poden resultar de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP.

No estem encallats. Però l’endemà del 27-S no va ser com molts ens pensàvem que seria. La incertesa i els nervis s’han apoderat de moltíssima gent que ho ha donat tot perquè això sortís bé. Però ara els desigs, els anhels i les esperances s’han de concretar en fórmules polítiques, calendaris i noms. I no és pas fàcil, perquè cada casa és un món. I cada partit té una olla de grills pròpia. El problema ja no és tan sols trobar l’entesa –és a dir, l’equilibri– entre partits, sinó que cal cercar l’acord a dins de cada formació. Junts pel Sí és una mena d’arca de Noè amb moltes espècies diferents. I a la CUP no tothom té la mateixa voluntat d’entesa amb els qui pensen diferent.
Diguem-ho clar: el 27-S dóna un poder a la CUP que ni ells ni els altres no s’esperaven. El pla era que Junts pel Sí es podria valer tot sol per a fer govern i que la CUP acabaria de donar la força parlamentària a l’hora de fer els passos decisius que el full de ruta preveia. Però la capritxosa aritmètica parlamentària no ha anat a favor del pla que em fa l’efecte que tothom comprava abans de votar. I ara cal fer la quadratura del cercle o ensorrar la torre i tornar-la a aixecar. Quines sortides hi ha per a aquest atzucac?
Sortida 1. JxSí i CUP tanquen un acord pel qual Mas és president; el govern impulsarà un pla de xoc social i desobeirà les suspensions cautelars imposades pel Tribunal Constitucional contra el decret de pobresa energètica i la resta de lleis de caràcter social. Dos diputats de la CUP votaran a favor de la investidura i la resta s’abstindrà. Si mesos enrere van fer un ‘sí crític’, ara poden fer una ‘abstenció generosa’. El govern obté el compromís de la CUP d’aprovar el pressupost i la garantia de suport parlamentari per als passos prevists en el full de ruta.
(1) A les eleccions espanyoles, s’hi presenta una llista de la societat civil sense polítics ni partits amb el suport de CDC, ERC, CUP, Demòcrates, Moviment d’Esquerres, etc. L’objectiu és refermar el resultat del 27-S i demostrar que la majoria és sòlida per a continuar avançant.
Continua llegint!

Imatge

9NSOMTOTS !

9Nsomtots

Vídeo

La Pissarreta d’en Partal: Una victòria històrica

Call veure aquest video !

Els bascos són un afer intern de la Corona de Castella

abrazo-de-vergaraAlgú es demanarà el perquè d’aquesta afirmació en aquests moments, simplement perquè hi ha símptomes evidents de què parts de les estructures estatals, especialment aquelles territorials perifèriques es comencen a demanar d’on sortiran els diners per mantenir la barraca estatal espanyola, en el cas que els catalans marxin i tanquin l’aixeta. No és necessari ser un premi Nobel d’economia per saber que els comptes no tornaran, i més si els bascos tenen un tractament fiscal especial amb els seus furs, règim fiscal que permet no fer de fet aportacions a les caixes de l’estat espanyol.

El debat ara és simplement un engany propiciat per barons locals del PP i del PSOE, així com de l’indocumentat de l’Albert Rivera i els seus Ciudadanos, el sistema foral basc és fundacional, intocable, fruit de quatre guerres civils carlistes i de l’abraçada de Bergara, si el toquen la corona es desfà com el sucre dins l’aigua. No és una casualitat que després d’algunes declaracions de líders locals, les direccions del PP i del PSOE, “todos juntos en unión en defensa de la santa tradición” han tancat files en defensa del concert basc. Que casualment són els dos partits que tenen paralitzada la revisió del finançament de Catalunya des del 2013.
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha assegurat que els socialistes espanyols se senten “a gust i còmodes” amb el sistema mentre que el vicesecretari del PP, Javier Maroto, ha assegurat que el concert és una “línia vermella” que el seu partit sempre defensarà. Per acabar d’arrodonir-ho arriba també un comunicat d’Hisenda que expressa la “defensa absoluta” del Ministeri al concert basc i navarrès.
Continua llegint!

El partit de Colau vota a favor d’un procés constituent unilateral

bcnencomuEl plenari de Sants-Montjuïc es declara a favor d’iniciar un procés constituent unilateral, arran d’una proposta de
És el primer Consell de Districte de la ciutat de Barcelona a fer-ho.
La declaració s’ha aprovat amb els vots de CUP-Capgirem Barcelona, Barcelona en Comú, Convergència i Unió i Esquerra Republicana.
Barcelona, 8 d’octubre.- El Consell Plenari del Districte de Sants-Montjuïc ha votat la declaració institucional presentada per CUP-Capgirem Barcelona per iniciar un procés constituent unilateral per fundar la República Catalana. És el primer consell de Barcelona en aprovar una declaració en aquest sentit, que ha estat motivada pels bons resultats electorals a favor de candidatures independentistes en les passades eleccions del 27 de setembre.
La declaració presentada per CUP-Capgirem Barcelona ha comptat amb el suport dels consellers de Barcelona en Comú, Convergència i Unió i Esquerra Republicana. En total hi ha hagut 14 vots favorables i 5 contraris, els dels grups municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya, Ciutadans i Partit Popular.

El text íntegre de la declaració aprovada és el següent:
“Que el Consell Plenari del Districte de Sants-Montjuïc, conscient que les opcions declaradament independentistes han obtingut a les eleccions del 27 de setembre més del 50% dels vots a diversos barris del districte i un 48% al seu conjunt, manifesta que donarà suport a totes aquelles accions i iniciatives destinades a fer possible l’inici d’un procés constituent unilateral que porti a la República Catalana i signifiqui la ruptura democràtica amb el règim del 78.”